Tag Archives: Microrelats

Ley de Murphy

Estàndard

El dia amaneció claro y soleado. Me apetecia salir. Al llegar a la calle descubri que no llevaba las gafas de sol. Volvi a subir a casa, las cogi y baje. En la calle ya no habia sol. Llovia.

Anuncis

JUGUEM AMB LES PARAULES

Estàndard

baldufaPaper jugar, nens, llapis
Els nens van obrir el calaix per agafar un full i un llapis . Nomes tocar la punta de grafit la superficiedel del paper va començar una dança estrambótica que nomes va finalitzar en el moment que va apareixer dibuixada una baldufa. Ara ja podien baixar al carrer a jugar.

 

molinodevientoPapel, jugar, niños, lápiz
Los niños aburridos observan a la gente que va de ningún sitio a ninguna parte. Una hoja de papel se desliza delante de sus ojos con la danza del aire. Un lápiz se desliza por la pendiente de la calle rodando, rodando. Un molinillo acaba de nacer y ahora ya pueden empezar a jugar.

 

girafaGirafa, trompeta i patata

L’orquestra “Salvatge Selvàtica” tenia una trompetista que era un fenomen. La girafa “Taca” era la vedette i quan tocava la trompeta totes les bestioles de la selva callaven i quedaven embadalides. Només un cop no va poder lluir el seu talent, quan per equivocació es va atragantar al engolir una patata vella i arrogada que va confondre amb una trufa.

pocima 1Xarop, caixa, martell
M’he aixefat el dit amb el martell. Deixo el xarop fastigos per cops dins la seva caixa. Potser un altre dia. El quadre tindrà que esperar.

el apartamentoCoche, antena, trepa
Entre sus compañeros era conocido como “el trepa”. Aquel dia se quedo más tarde para para fotocopiar un libro que le habían prestado. Al salir alguien le había robado el coche, dejando tirada en medio de la calle la antena , con la que habían forzado la puerta para robarle la radio del coche.

yogi-bear-3Ovelles, cova, pluja

Les ovelles van buscar aixopluc dins de la cova fins que amaines la pluja. Ho que elles no podien imaginar es que l’os Yogui i el seu amic Bubu estaven esmulant les dents despres de la llarga hivernació.

 

 

 

La sabata

Estàndard

No t’ha pzapatos-viejosassat mai d’anar caminant per el carrer i de cop i volta trobar-te una sabata al costat de la vorera?  A mi sí, i sempre que em passa no puc deixar de pensar que fa una sabata sola i abandonada al mig del carrer.

 On és la seva parella? La gent perd les sabates d’una en una? Potser li feia mal al peu i la va llençar? Va marxar tan sols amb una sabata posada al peu i l’altre peu anava descalç?

Si es tracta d’una sabata menuda, la meva imaginació vola pensant en aquell infant que assegut a la cadireta de passeig, es diverteix traient-se una sabata i deixant que caigui al terra. Sense obrir boca, espera amb un somriure maliciós als llavis a veure  fins on arribarà la persona que espitja el cotxet i comença a fer el camí en direcció contraria per intentar buscar la sabateta. Ho mes segur es que ja no la trobarà. I allà quedarà tirada esperant que alguna persona passi i es pregunti que fa una sabata menuda tirada al mig del carrer.

 Si es una sabata bonica, en bon estat de conservació i amb un bon tacó, acostumo a pensar que la seva propietària la ha llançat, farta de l’angoixa i la mala estona que li ha fet passar. Però encara que la meva imaginació es força generosa, sempre m’ha costa imaginar una dona caminant pel carrer tan sols amb una sabata.

 A partir de les preguntes que em plantejo poden sortir moltes histories. T’he donat alguna pista? Dons ja saps que cal fer…  Aquesta es la meva història d’una sabata. Ara fes tu la teva.

El sargit

Estàndard

agulla

Sempre m’havia agradat contemplar a l’avia mentre cosia i sobretot sargir els llençols. Començava sargint les voreres de l’estrip i desprès feia passar l’agulla de cosir enfilant un per un els finíssims fils de l’entramat que encara estaven sencers. Primer de dalt a baix, desprès encreuant els fils. Mica en mica s’anava formant una xarxa de fils entramats. Anava teixint una fina tela d’aranya que finalment acabava tapant el forat.

La Camara

Estàndard

camara

Estava contenta e il·lusionada. Era el primer viatge que feia sense els pares. Era el viatge de fi de curs a Londres. La càmera digital que li havien regalat per el seu aniversari treia fum. Va fotografiar-ho tot. A la tornada no va pogué esperar. El mateix dia de l’arribada, sense haver desfet la maleta  va anar a Fotollum. S’havia oblidat de comprar la targeta de memòria.

Relat inacabat

Estàndard

cara_sorpresa

Era la primera vegada que anava a fer-ho. D’una banda estava il·lusionada i d’altre morta de por. No sabia com reaccionaria quan estigues davant seu. Portava dies sense pogué dormir. Tot el dia pensant amb  ho mateix, sense pogué esborrar aquella imatge del cap. I per fi va arribar el dia. Allò era enorme, molt més de ho que m’havia imaginat. Ara ja no podia tornar enrere.  I vaig començar a pujar les escales…