Hi havia una vegada

Hi havia una vegada una nena a qui li agradava molt que la seva avia l’expliques contes que se inventava mitjança un joc que havien ideat entre les dues. La nena deia quatre paraules i l’avia havia d’explicar una narració on sortien les quatre paraules, i eren narracions com aquesta:

Hi havia una vegada una tortuga enamorada de la lluna i cada nit pujava del fons del mar i esperava amb ànsia veure-la sortir. I tota la nit, fins l’albada, es quedava tirant-l’hi floretes i recitant poemes que anava improvisant sobre la marxa.

Com que la nit la passava en vela, dormia durant el dia. Es tancava en clau dins de la seva closca perquè ningú la molestes. Però tan va mirar a la lluna,  que un dia va quedar cega.

El seu amic mussol al veure-la tan trista, va intentar ajudar-la- Buscant per el seu cau ple d’andròmines, va trobar una llanterna. Al arribar el vespre va anar a buscar-la i enfocant a les parpelles cegues de la tortuga, va encendre-la, dient que eren els raigs de la lluna que venia a escoltar els seus poemes.

 

Rosa C.L.

El Karma

Mariano no tuvo nunca un buen karma en esta vida. Triste, solo y amargado decidió un buen día suicidarse. Estaba convencido de que su reloj biológico debía dar las últimas campanadas. ¿Pero cómo hacerlo?

Se puso unos cuernos de alce y se fue a un coto de caza, para ver si lo confundían con una gran pieza y le daban una buena perdigonada, pero habían decretado la veda del alce.

Con la ayuda de la lupa consulto en el listín telefónico una agencia de alquiler de avionetas para lanzarse en paracaídas. Estaba  decidido a no tirar de la anilla, pero solo consiguió romperse una pierna y la clavícula.

La doctora que lo recompuso había sido su “novia” del instituto. Empezaron a salir y el karma de Mariano cambio de color.

 

Rosa C.L.

 

Ley de Murphy

El dia amaneció claro y soleado. Me apetecia salir. Al llegar a la calle descubri que no llevaba las gafas de sol. Volvi a subir a casa, las cogi y baje. En la calle ya no habia sol. Llovia.

JUGUEM AMB LES PARAULES

Paper jugar, nens, llapis
Els nens van obrir el calaix per agafar un full i un llapis . Nomes tocar la punta de grafit la superficiedel del paper va començar una dança estrambótica que nomes va finalitzar en el moment que va apareixer dibuixada una baldufa. Ara ja podien baixar al carrer a jugar.

 

Papel, jugar, niños, lápiz
Los niños aburridos observan a la gente que va de ningún sitio a ninguna parte. Una hoja de papel se desliza delante de sus ojos con la danza del aire. Un lápiz se desliza por la pendiente de la calle rodando, rodando. Un molinillo acaba de nacer y ahora ya pueden empezar a jugar.

 

Girafa, trompeta i patata

L’orquestra “Salvatge Selvàtica” tenia una trompetista que era un fenomen. La girafa “Taca” era la vedette i quan tocava la trompeta totes les bestioles de la selva callaven i quedaven embadalides. Només un cop no va poder lluir el seu talent, quan per equivocació es va atragantar al engolir una patata vella i arrogada que va confondre amb una trufa.

Xarop, caixa, martell
M’he aixefat el dit amb el martell. Deixo el xarop fastigos per cops dins la seva caixa. Potser un altre dia. El quadre tindrà que esperar.

Coche, antena, trepa
Entre sus compañeros era conocido como “el trepa”. Aquel dia se quedo más tarde para para fotocopiar un libro que le habían prestado. Al salir alguien le había robado el coche, dejando tirada en medio de la calle la antena , con la que habían forzado la puerta para robarle la radio del coche.

Ovelles, cova, pluja

Les ovelles van buscar aixopluc dins de la cova fins que amaines la pluja. Ho que elles no podien imaginar es que l’os Yogui i el seu amic Bubu estaven esmulant les dents despres de la llarga hivernació.

 

 

 

La sabata

No t’ha passat mai d’anar caminant per el carrer i de cop i volta trobar-te una sabata al costat de la vorera?  A mi sí, i sempre que em passa no puc deixar de pensar que fa una sabata sola i abandonada al mig del carrer.

 On és la seva parella? La gent perd les sabates d’una en una? Potser li feia mal al peu i la va llençar? Va marxar tan sols amb una sabata posada al peu i l’altre peu anava descalç?

Si es tracta d’una sabata menuda, la meva imaginació vola pensant en aquell infant que assegut a la cadireta de passeig, es diverteix traient-se una sabata i deixant que caigui al terra. Sense obrir boca, espera amb un somriure maliciós als llavis a veure  fins on arribarà la persona que espitja el cotxet i comença a fer el camí en direcció contraria per intentar buscar la sabateta. Ho mes segur es que ja no la trobarà. I allà quedarà tirada esperant que alguna persona passi i es pregunti que fa una sabata menuda tirada al mig del carrer.

 Si es una sabata bonica, en bon estat de conservació i amb un bon tacó, acostumo a pensar que la seva propietària la ha llançat, farta de l’angoixa i la mala estona que li ha fet passar. Però encara que la meva imaginació es força generosa, sempre m’ha costa imaginar una dona caminant pel carrer tan sols amb una sabata.

 A partir de les preguntes que em plantejo poden sortir moltes histories. T’he donat alguna pista? Dons ja saps que cal fer…  Aquesta es la meva història d’una sabata. Ara fes tu la teva.