La Conxa, feia molt temps que no veia ni parlava amb la Conxita, la seva filla. Les dues havien trencat peres quan la Conxita va quedar prenyada i va marxar de casa. Alguna trucada de tan en tan, correcte i freda:
– Hola mare, què fas?
– Dons mira, m’has pillat de casualitat. Estava a punt de marxar.
– Va tot bé?
– Sí, si… no et preocupis. I tu?
– Com sempre… treballant.
– T’he de deixar… m’estan esperant.
– Sí, jo també tinc coses a fer. Ja et trucaré.
– D’acord. Apa…, adéu!
– Adéu.
La Conxa cobra la pensió de viduïtat i està de voluntària en un Centre de Dia, on fa un taller de manualitats, perquè els avis i avies no estiguin tot el dia mirant el sostre. Tots els dimarts participa en l’assemblea de barri que es fa a la plaça del mercat. Es una de les persones més actives amb el grup dels iaio-flautes. Read the rest of this entry
Rocalo Blog 