Aquest any s’ha celebrat el 50e aniversari de la gran nevada i per aquest motiu he volgut recordar com va ser el “meu” Nadal del 62. Espero que os agradi.
Plaça de Font i Sagues (Clot)
Era nit bona i la mare i jo algun cop baixàvem a casa de la seva amiga, la Consol, a veure la televisió. Jo tenia nou anys i fins els catorze no va entrar la TV a casa nostra. Aquell dia anàvem a veure el programa que presentava Franz Joham i Gustavo Re, “Amigos del Lunes”, un programa de música, àstecs còmics i allò que en aquells anys s’anomenava: “varietes”, on hi cabia des de un número de màgia, fins a un numero de contorsionisme.
Quant ja portàvem una bona estona i a punt de pujar a casa, em van agafar ganes d’anar al lavabo, que estava a fora, a la galeria, i vaig veure alguna cosa estranya al mirar cap al cel. Estava tapat de núvols, però tenien un color vermellós. Hi havia una claror estranya, tot i ser més de mitja nit. Al mirar la taulada de la fabrica del plom que hi havia davant de la nostra finca i vaig veure que un mantell blanc l’havia cobert. Al mirar als patis interiors vaig observar que també estaven cobert d’una catifa blanca. No m’ho podia creure. Era la primera vegada que veia nevar. Vaig entrar dins de la casa xisclant d’alegria i dient a tothom que estava nevant. Primer em van mirar amb la cara arrufada, com si allò formes part d’alguna de les meves entremaliadures i finalment vaig fer-me escoltar. Vam sortir tots plegats a la galeria i encara recordo l’expressió de les seves cares mentre allargàvem la ma, incrèduls, de que aquells flocs blancs i esponjosos que queien, era realment neu, i allà que ens varem quedar, sense tenir en conta el fred que estava fent i contemplant aquell espectacle meravellós. Read the rest of this entry
Rocalo Blog 