Tag Archives: Tradició

Dia de la mare

Estàndard

Primer diumenge de maig i segon dia on els més grans de seixanta-cinc anys podem sortir a passejar. Jo he decidit sortir demà dilluns on crec que l’eufòria de llibertat s’haurà esmorteït i no trobaré els carrers plens de gent corrent o anant en bicicleta i passejadors primerencs.

El sol acaricia les meves raquítiques plantes del balcó. Surto per acompanyar-les a fer també la “fotosíntesis” per assimilar les vitamines. Fa un dia espaterrant, pràcticament d’estiu. El meu carrer és petit i estret. No passa, gairebé cap cotxe. Miro amunt i avall, per un extrem veig una senyora bastant gran caminant molt lentament amb un carro de la compra. Avui és diumenge i els súpers estan tancats, la lògica em diu que el porta per ajudar-se a caminar en lloc de portar un caminador. Hi ha molta gent gran que els fa “vergonya” portar-ne un i que tothom es pensi que és vella.

Des del balcó segueixo mirant amunt i avall. Per l’altre extrem un home d’uns cinquanta anys va caminant tranquil·lament per la mateixa vorera. El sento parlar des de lluny. Va sol, amb qui parla? De sobte m’adono que es dirigeix a la senyora gran que ve en sentit contrari i els dos s’aturen just sota el meu balcó. Segueixen parlant. Els dos porten mascareta i guarden una distancia prudent. No sento la conversa, però pel llenguatge corporal de l’home i la dona,  entenc que es coneixen. De sobte l’home aixeca la tapa del carro i veig que deixa una capsa vermella de bombons.

Ara ho entenc. S’han trucat de bon matí ell l’ha felicitat per telèfon. Han quedat en una hora per trobar-se. Segueixen parlant una estona i en acabar la dona gira el carro de la compra per tornar per on ha vingut. L’home es queda una estona aturat mirant com la seva mare s’allunya lentament. Desprès gira cua i baixa carrer avall per on a vingut.

 

Rosa C. L.

3 de maig 2020

El pessebre de la plaça del meu poble

Estàndard

Com cada any, un nou pessebre de disseny a florit al mig de la plaça gran del meu poble. Com cada any, hi ha opinions per donar i vendre, però la majoria de veus que es poden sentir per les botigues, carrers i locals són en negatiu, fins i tot malsonants:
– Per fer aquest nyap, podien haver-se estalviat les peles!!!

– Doncs, jo prefereixo el pessebre tradicional. No em recorda gens ni mica el Nadal!!!

– Això és que ens volen prendre el pèl. Quina bajanada!!!

– Sembla un abocador, això!!!

– Demà quan passi el camió de la recollida de trastos, segur que s’ho emporta a la deixalleria.

I així cada dia….

Avui he anat a contemplar l’obra de l’escenògrafa Paula Bosch, la creadora del pessebre. Segons ens explica ella mateixa: “—l’ambient nadalenc hi és ben present en el muntatge, encara que no és, ni de bon tros, allò que podríem anomenar, convencional”.

Read the rest of this entry