Tag Archives: Conte

L’excursió

Estàndard

imsersoEn Joan Vistabona ha acabat la carrera de periodisme, te la seva primera feina en un diari i la seva primera entrevista . L’ han encomanat entrevistar a la Roser Mitxavida, una encantadora avia, perquè li expliqui la seva experiència amb el famós assassí Victor Matamala. I mentre prenen un deliciós te asseguts a la saleta d’estar, la Rose Mitxavida comença la seva narració.

Fa alguns anys es va posar de moda en les agencies de viatge, oferir sortides d’un dia amb dinar inclòs, per anar a visitar algun lloc històric del país amb una guia, que desprès, durant el dinar,  intentava vendre’t una manta elèctrica en ple mes d’agost, un joc de coixins que curaven els dolors cervicals o una bateria de cuina que trigaves gairebé dos anys en pagar amb la teva pobre i miserable paga de pensionista.

Aquell dia desprès de dinar varem pujar tots al autocar per fer el viatge de tornada. Havia començat a ploure i el nostre guia, en Victor, ens va comunicar que la xerrada la faríem tranquil·lament asseguts al autocar. Vaig pensar que aquell dia no m’escapava de “sentir” la xerrameca del guia-venedor de mantes elèctriques. Però un cop l’autocar en marxa, en Victor ens va encanyonar a tots amb una escopeta amb el canó retallat i ens va ordenar deixar en el passadís de l’autocar tot el diner que portaven a sobre, rellotges i joies. Read the rest of this entry

Anuncis

Un altre Sant Jordi

Estàndard

dracEl que avui escoltareu, ningú més ho sap. Quan era menuda, l’avi Joan acostumava a explicar-me contes que ell mateix s’inventava a mida que els anava  narrant. Però un bon dia asseguts a l’eixida de casa, va començar la seva narració amb una condició: que mai l’expliques a ningú.  I per primera vegada vaig escoltar la llegenda del drac, la donzella i el rei, però molt diferent de com la coneixem avui en dia.

Hi havia una vegada un llenyataire que vivia en mig del bosc amb la seva dona i la seva filla. La dona va fer un traspàs d’aquest mon a un altre més llunya quan es va posar de part. L’home no sabia que fer amb la criatura que gemegava tot el dia. Va decidir deixar-la al mig del bosc, perquè alguna fera ferotge se la cruspís.

Però no va ser la fera ferotge qui la va trobar. El rei d’aquell país, era un gran caçador que acostumava a recórrer el bosc buscant una peça que caçar i a la menuda un bon dia va trobar. No s’ho va pensar gaire i cap el castell que la va portar. Read the rest of this entry