Tag Archives: Articles d’opinió

Misteri dins la rentadora

Estàndard

calcetinesAlgú s’ha preguntat algun cop, on van a parar els mitjos que desapareixen dins de la rentadora? Un cop acabat el cicle de rentada, treus la roba de dins el tambor, la col·loques dins un cubell o galleda de plàstic i seguidament sense perdre temps, l’estens al balcó o galeria. Fins aquí el procés que és segueix, és del tot correcte. El problema es presenta un cop eixugada la roba.

Quan tu del tot confiada la reculls per plegar, doblar o planxar i resulta que els mitjons no són pars. N’hi ha un que sobra, o un que falta. Tornes a remirar dins el cubell de la roba bruta i no hi és. Mires a la cambra de bany, per si s’ha caigut durant el trajecte fins a la rentadora, mires a sota el llit, perquè dins de tota bona família, hi ha algún element, que es treu els mitjons i els llança a l’espai creient que anirant tot sols al cubell de la roba bruta, però el mitjó no apareix. Tinc una bossa de tela plena de mitjons perduts que no casen entre ells. Read the rest of this entry

Anuncis

Tarda de cinema

Estàndard

dia-del-cineAvui, tenia ganes d’anar al cinema. Agafo el diari i començo a llegir l’apartat de: “Novetats de la setmana”. No hi ha cap que em cridi l’atenció. Busco la síntesis de cadascuna d’elles a veure si se m’encén la curiositat o l’interes. No hi ha res a fer.

La següent opció es mirar la programació que fan en les sales del centre comercial que esta mes a prop de casa. No tinc gaires ganes de desplaçar-me al centre, a no se que hi haguí una molt bona pel·lícula. No hem tingut sort. Quasi totes elles són les novetats de la setmana. No hi ha res a fer. Següent pas. Me he llegit per ordre alfabètic totes les pel·lícules que hi han programades, a veure si tenia sort i trobava alguna que em fes patxoca.

Per un instant he cregut que estava llegint el Daily Telegraph: Baikonur, Begin Again, Belle, Betibú, Borgman, Boy EatingThe Bird’s Food,Boyhood… -aquesta porta la traducció- Momentos de una vida. I així podria seguir una estona més però he cregut que escrivint tan sols el nom de les peli-cules de la lletra B, podia servir de mostra i d’exemple de ho que intento explicar. Finalment he decidit no anar al cinema.

Buscar una excusa per enderredir l’arribada de la mort?

Estàndard

VíaDons, francament, no crec que vulgui retardar la seva arribada. No vull dir que l’estigui desitjant. Tampoc es aixo. Senzillament crec que quant arribem a una certa edat, on es pot dir aquella frase de “ja ho tenim tot fet”, si creus que ja no tens cap tema pendent amb ningú…, perquè allargar l’existència?.

 He vist a pares i mares enterrar als seus fills. No crec que existeixi un dolor tan gran com aquest. He vist a fills i filles cuidar fins a la mort al pare o a la mare, inclòs, als dos a la vegada. No sabeu ho trist que es anar veient dia rere dia, com els pares es van consumint a poc a poc. Com deixen de reconèixer als seus propis fills, als nets que tan han estimat. Com deixen de menjar perquè se’ls ha oblidat com es mastica o com s’ofega amb el menjar perquè el cervell ha deixat de donar l’ordre de mastegar o engolir. Els he vist fer-se les seves necessitats a sobre i he vist com et miren en aquells ulls aquosos que no et reconeixen, però que et miren avergonyits d’allò que han fet sense adonar-se. Perquè de tan en tan, poden tenir un instant de lucidesa i adonar-se de ho que els esta passant.

 He vist a persones grans, esperar assegudes a que arribi la desitjada mort, perquè estan cansats de viure. Sense cap il·lusió, sense cap interes per el mon que els envolta, amb unes facultats físiques minvades que els resta mobilitat per desplaçar-se, amb una visió minsa amb la que ja no poden ni llegir, ni veure la televisió ni tan sols la cara dels seus éssers estimats. No poden participar d’una conversa familiar… els sorolls de les veus els molesta. La seva pròpia gent, els molesta. Nomes viuen esperant que arribi el dia que aniran a dormir, tancaran els ulls i no els tornaran a obrir. Aquesta es la mort amb la que somien. Aquest es el seu únic somni, la seva única il·lusió.

Rosa C.L.

Gener 2014

L’okupa

Estàndard

derribo-naves-poblenouTirava d’un carro de supermercat . Feia dies que el veia traginar de bon mati  per entre els contenidors del carrer,  buscant qualsevol andròmina de metall.  Potser no m’hauria fitxat amb ell, sinó fos perquè un dia al passar per el seu costat va aixecar la vista i em va mirar.  Els seus ulls destacaven de la resta de la seva fisonomia per la tristor que transmetien.  Vaig saludar amb un –buenos dias- i em va respondre amb un català clar, però amb un fil de veu      –bon dia- . A partir d’aquell dia quan tornàvem a coincidir, sempre ens saludàvem, però d’aquí  no passàvem. Un matí em vaig armar de valor i vaig decidir que li tenia que dir alguna cosa més que el desitjar a una persona que busca entre la brossa que passi un “bon dia”.  Al arribar al seu costat i desprès d’haver fet la salutació matutina vaig aturar-me i li vaig preguntar: Perdona, que fas desprès amb ho que reculls dels contenidors?

La resposta era bastant obvia, però en aquell moment va ser ho primer que se’m va passar per el cap. Sempre he estat convençuda que no soc racista, però em feia una mica d’angoixa dirigir-me d’una forma tan oberta cap a un estrany. Va deixar de remenar dins del contenidor, es va eixugar les mans amb un drap que duia penjant de la butxaca i la resposta que em va donar, era la que ja sabia anticipadament.  Havia creat una esquerda i tenia que donar un pas més. Read the rest of this entry

Se nos mean encima y quieren hacernos creer que llueve

Estàndard

se nos mean ¿Para que ha servido exactamente la reforma laboral?. Evidentemente, para aumentar el numero de parados, debido a que muchas empresas, aun teniendo beneficios, han decidido reducir la plantilla para aumentar ganancias, otras se han desubicado del país, para instalarse en países donde los derechos laborales de los trabajadores o los derechos humanos brillan por su ausencia. De nuevo la amenaza de una nueva rebaja en los sueldos, ya escuálidos de los trabajadores y trabajadoras de este pais se cierna sobre nuestras cabezas, con la justificación de frenar el paro. ¿De verdad se creen que nos lo vamos a “tragar”?.

 Leo en la prensa que el presidente del Banco de España, Luis María Linde, aboga por bajar sueldos para frenar el desempleo. Si me vuelven a bajar el sueldo, voy a consumir menos y si consumo menos las ventas de los comercios de mi barrio lo van a notar, también el mercado, el restaurante donde íbamos una vez a la semana, el bar donde íbamos los fines de semana a desayunar y leer el periódico, el cine, el teatro, la prensa, los libros, la música… son gastos que se han eliminado de nuestro presupuesto. Si lo que yo hago lo multiplicamos por las miles de familias que se encuentran en la misma situación, el resultado és que muchos comercios y empresas van a ver reducidos sus ingresos y automáticamente van a continuar despidiendo personal y cerrando empresas. ¿Estas son las medidas que piensan tomar para frenar el desempleo o para aumentarlo?.

Orelles

Estàndard

orejasAcabo d’escoltar una noticia que m’ha deixat bocabadada: “la policia començara a elaborar un arxiu d’empremtes d’orelles”.

 Primer m’ha donat la risa, despres he entrat en un estat d’incredulitat. Sembla ser, que els lladres, acosten l’orella a la porta per escoltar si hi ha algú al pis i llavors l’empremta de l’orella queda impressa a la porta. Es tracta d’agafar aquestes “empremtes d’orelles” a les portes i fer un arxiu.

 Bé, per començar la setmana amb un somriure, no està gens malament.