Avui escric entre l’últim dia de setembre i el primer d’octubre per fer un balanç de les meves lectures estiuenques. Com cada any quan arriba l’estiu, els dies es fan més llargs, tenim mes hores de sol, els nostres bioritmes desperten de la laxitud en que han estat sotmesos durant el llarg hivern i un altre cop com cada any començo a preparar les lectures que vull fer durant l’estiu. Desprès, la crua realitat, és molt diferent.
Vaig començar amb molta afició amb la novel·la de Margaret Atwood, El cuento de la criada. He de dir que prèviament havia vist la sèrie i que em va agradar força. Molt més que el llibre que s’ha m’ha fet un pel feixuc. Hi han persones que quan llegeixen un llibre no poden veure la versió cinematogràfica perquè sempre els acaba deceben. A mi m’acostuma a passar al reves. Soc més cinèfila que lectora. Nomes vaig “enganxar-me” a la sèrie i als llibres de George R. R. Martin de la saga Juego de Tronos i les dues modalitats –l’escrita i la filmada- van ser de la meva total acceptació, fins que… vaig deixar de llegir els llibres, quan la sèrie va començar a prendre’s masses llicencies i ja no seguia la trama escrita.
Vaig acabar amb un que tenia pendent de l’estiu passat de la Leticia Dolera, Morder la manzana. Molt recomanable. Desprès seguint la meva afició per les biografies, vaig escollir la de Maria Montessori: la mujer que revoluciono para siempre la educación. El tinc a mitges.