Llibres que pensava llegir aquest estiu (i no ho he fet)

Estàndard

LLIBRES-ESTIUPer Sant Jordi van caure a les meves mans dos llibres en català. Un era del Marius Serra “La novel·la de Sant Jordi” i l’altre era de Martí Gironell “La força d’un d’estí”. Els dos vaig començar i cap vaig acabar. El del Marti em va “enganxar” la primera frase de la primera pagina del primer dia de sant Jordi a les 5:55 i deia així: Ês Sant Jordi i l’Assassí encara dorm. Quant important és la primera frase. El llibre del Martí Gironell la motivació em va venir perquè la trama tenia un teló de fons que era el cinema –una de les meves passions-  i el seu món d’actrius i actors del Hollywood durat. El vaig llegint a trompicons.

Poques setmanes desprès, donant un tomb per el mercat de llibres de segona mà de Sant Antoni, no vaig pogué estar de comprar tres llibres escrits per tres dones i un altre que em va “enganxar” per el text de la contraportada que deia així: Nuestra sociedad padece el sindrome de Déficit de Naturaleza, cuyos sintomas son estrés, ansiedad…  – i seguia aixis més endavant-  La conexión del cuerpo y la mente con la naturaleza, también llamada vitamina N (Naturaleza) mejora nuestra salud física y mental. Com que actualment el meu estat anímic i els meus bioritmes no estan al 100% el vaig comprar per 3€. Evidentment, és un llibre d’auto ajuda. Mai m’agrada’t  aquesta mena de “literatura”, però per pogué opinar caldrà donar el primer pas. Per cert, eltitol del llibre és: “Volver a la Naturaleza” de Richard Louv.

Els altres tres llibres escrits per tres dones eren: “Esa Dama (La Historia de la princesa de Éboli)” de Kate O’Brien. M’atreuen  els llibres-biopics de dones com el de Isadora Duncan, Catalina de Rusia, Gloria Fuertes…, ara en aquest moment no recordo cap altre. Tot i ser una novel·la històrica sobre aquesta dona, tinc ganes de llegir-m’ho. Un altre dels llibres es “Mujer en guerra”  de la Maruja Torres, dona a la que sempre he admirat per la seva professionalitat i per que desprèn  aquesta frescor i llibertat a l’hora de publicar els seus articles o en les entrevistes que ha realitzat. I finalment el llibre de Maria de la Pau Janer, “Las mujeres que hay en mi”. Aquesta em va cridar l’atenció perquè tracta la historia  d’una família a traves de les dones de diferents generacions que la formen: l’avia, la mare i la filla, que serà l’encarregada de reconstruir aquesta historia.

I el que m’estic llegint amb més serietat es el de Leticia Dolera, “Morder la manzana”. Un llibre feminista que m’està obrint els ulls a moltes situacions que dones per “normalitzades” entre dones i homes i senzillament es que ens han fet creure que “això” ha de ser així. Dons no. Aquest el recomano per a dones i per a homes. No crec que hi ha una literatura per a dones i una literatura per a homes.

“Por mucho que nos hayan repetido que Eva pecó al morder la manzana, sabemos que aquello fue precisamente lo que la hizo sabia”.

 

Rosa C.L.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s