Explicam una “aventi”

Amagades sota l’escala de la casa en obres les meves cosines i jo ens explicàvem “aventis”. Les meves eren esperades amb frisança perquè sempre eren de “fer por”. Quant explicaves una “aventi” podies deixar corre la imaginació lliurament. Tot era possible en aquelles narracions fantastiques. Els meus herois preferits eren el Capità Trueno i El Jabato, però no em costava gens explicar una “aventi” a partir d’alguna de les pel·lícules que havia vist en els cinemes del barri. La que més em demanaven era la pel·lícula de PSICOSIS una “de por”, que jo havia vist al cine Martinense del carrer Muntanya, amb nomes set anys. Jo “retocava” la narració perquè vaig passar-me la meitat de la pel·lícula amb els ulls tapats i allò que no havia vist a la pantalla m’ho inventava: el grinyolar d’una porta, unes passes pujant les escales, els crits esgarrifosos de la Vivian Leigh…, fins i tot canturrutxava la musica que anava indicant que estava a punt de passar-ne una de grossa. Allò que jo imaginava que havia passat en la pantalla era explicat amb tota mena de detalls. Al cap i a la fi, es tractava de veure qui explicava “l’aventi” que fes més por.