La Fina tenia 16 anys quant la van obligar a casar-se amb el seu cunyat que havia quedat viudo i amb dues nenes petites. El seu cunyat tenia terres de conreu i la mare li va aconsellar que es cases amb ell perquè així podria criar a les seves nebodes millor que si ho fes una estranya i les terres quedarien dins de la família. La Fina com a bona filla va obeir i li va donar quatre fills mes.
La Fina va quedar vídua amb sis criatures. Feia anys que s’havien desplaçat des de Benicarló a Barcelona. El seu marit gastava pràcticament tot el seu sou a la taberna i la Fina per aconseguir un plat calent a taula cada dia anava a recollir la roba bruta d’algunes senyores que vivien a l’Eixample de Barcelona. El seu crit de guerra era: Qui té roba per rentar? Rentava la roba més delicada al safareig de pedra que tenia a la cuina de casa. Els llençols, les vànoves, les tovalles, les estovalles i tota l roba de més envergadura la portava a rentar al safareig públic. Ella mateixa fabricava de forma casolana el sabó que desprès utilitzava per fer la bugada. Els estris que utilitzava eren un cubell on poder posar-la i un picador de fusta, per picar- la un cop ja estava ensabonada. Read the rest of this entry
Rocalo Blog 