Quant vaig voler incorporar-me de nou al mon laboral, vaig descobrir que el món havia corregut molt de pressa. Els canvis que s’havien produït, eren per a mi insalvables. De les maquines d’escriure de teclejar s’havia passat a les elèctriques. El Typex havia desaparegut perquè una tecla esborrava les errades ortogràfiques. La taquigrafia havia passat a millor vida i s’utilitzaven gravadores per “dictar” a la secretaria. La comptabilitat ja no es feia a mà, sinó amb un Pla Contable General que a mi em sonava a xines i els ordinadors havien entrat als despatxos.
Davant aquest “progrés” jo m’havia quedat completament desfasada. Potser era massa tard per tornar a agafar el tren. El plantejament que em vaig fer, va ser reincorporar-me al mon de l’ensenyament per obtenir una nova titulació que es deia Graduat Escolar (el meu flamant títol Comerç Mercantil ja no servia). I així és com vaig entrar a l’Escola de Persones Adultes Pegaso. Em vaig adonar que també en el mon de l’ensenyament moltes coses havien canviat, sobretot en la part de les matemàtiques i la gramàtica. Vaig necessitar fer un curs de pre-graduat per pogué posar-me al dia. I per fi vaig aconseguir la nova titulació de Graduat Escolar.
L’escola Pegaso va ser per a mi un revulsiu que va canviar-me com a persona i va canviar la meva manera de ser i veure el món. On s’ha vist que una escola animi als seus alumnes a anar a una manifestació en favor de l’ensenyament de les persones adultes?. On s’ha vist que una escola organitzi aules al mig del carrer per reivindicar millors condicions de treball?. Això era l’Escola Pegaso. Allà vaig créixer com a persona, es va formar el meu sentit crític de les coses i del món. S’acaba el di amen a tot i començo a qüestionar-ho tot.
L’escola i els seus professors en varen obrir els ulls al món i també, perquè no dir-ho, els ulls del coneixement. De cop vaig descobrir que necessitava saber més. Vaig ampliar les meves lectures i em vaig torna una devoradora de llibres. Quant una informació o unes dades incitaven la meva curiositat havia d’anar a la biblioteca a buscar més informació per ampliar aquell coneixement. Em vaig “enganxar”. Un cop vaig aconseguir el títol de Graduat Escolar, els professors van animar-me a fer l’accés per a majors de 25 anys. En els meus plantejaments, mai havia entrat l’idea d’ingressar a la universitat. Per a mi era una cosa que em venia molt gran. Vaig preparar-me el curs (per curiositat, per saber més, per veure fins on podia arribar…) i em vaig presentar als exàmens amb el convenciment de que no aprovaria. Però vaig aprovar. I ara que tinc que fer?. Una dona casada i amb dos fills que carai pinta a la universitat?. Dons aquesta va ser la meva segona sorpresa. Hi havia moltes persones que tal com m’havia passat a mi necessitaven donar un gir professional a les seves vides i allà estàvem fent pinya amb els joves de l’Autònoma.
Rocalo Blog 