La nena tenia sis anys el primer dia que va trepitjar l’escola de la mà de la seva mare. Portava una petita cartereta de cartró amb dibuixos i dins un plumier de fusta de dos pisos amb llapis de colors, una goma d’esborrar de color verd, un llapis per escriure amb ratlles de color groc i negre i una maquineta per fer punta. Va obrir la porta una dona vella, arrugada i corbada, amb unes ulleres de cul d’ampolla, fumades i que feien una mica més grans aquells ulls petits i enfonsats com dues ratlles dibuixades sota el front. Es deia donya Dolores i les seves mans llargues i primes van agafar la ma petita i grassoneta de la nena i la van separar de la ma de la seva mare fent-la entrar dins de l’escola.
L’escola estava en un pis. S’havien tirat les parets que separaven les diferents estances i s’havien instal.lat uns separadors de fusta i vidres glaçats per dividir la classe dels grans i la classe dels petits. A l’escola anaven nois i noies, però separats per els tàbics de fusta. Els pupitres de fusta amb bancs adossats, tenien una tapa que s’aixecava i servia per guardar dins els quaderns i els llibres. A la part superior de la taula hi havia un espai per a deixar el llapis i que no rodoles per el taulell (més tard sabria que fer rodolar el llapis i fer soroll, era castigat amb un cop de vara al palmell de la mà) i un tinter blanc de porcellana incrustat en un forat i que Donya Dolores omplia de tinta abocant-la d’una ampolla de vidre a les taules de les noies més grans que escrivien amb ploma i plomilla.
Davant de totes les taules hi havia presidint la gran sala la taula de Donya Dolores, una taula gran de fusta negre, plena de llibres, quaderns, fulls i la vara negre, sempre prop de la seva mà. La taula estava situada a sobre d’un entarimat de fusta des de on controlava que ningú parles i tots tinguessin els ulls baixos encara que no estiguessin llegint o fent res en particular. Per llegir cridava per el nom i cognom als nens i nenes que havien de pujar a sobre de la tarima on ella estava seguda en una gran butaca de pell negre, col.locar-se a la seva esquerra i llegir el llibre que ella agafava de sobre de la taula.
El primer dia que la nena va pujar a la tarima les cames li tremolaven i li van agafar unes ganes incontrolables de fer pipi, però en aquell moment no podia demanar permís per anar a buidar la bufeta que de cop i volta se li havia omplert. El llibre que ella tenia que llegir tenia les paraules dividides en síl•labes: ma, me, mi, mo, mu…. , Donya Dolores apuntava amb el seu dit llarg i ossut el punt de la pagina que volia que ella llegís. Poc a poc la nena va anar descobrint la màgia de les lletres. Si ajuntaves una síl•laba amb un altre podies tenir una paraula més llarga: ma-pa, po-ma, … i si ajuntaves tres: po-me-ta, ca-di-ra, ar-ma-ri… les combinacions podien ser infinites. I la Núria va aprendre a llegir els tebeos que tenia a casa seva i que fins ara nomes eren imatges. Quant anava per el carrer amb el pare, aquest li assenyalava un anunci o cartell d’una botiga i li feia llegir. Cada cop que ho deia be el pare feia un somriure i ella sabia que el pare es sentia orgullós.
Rocalo Blog 