Com cada any, un nou pessebre de disseny a florit al mig de la plaça gran del meu poble. Com cada any, hi ha opinions per donar i vendre, però la majoria de veus que es poden sentir per les botigues, carrers i locals són en negatiu, fins i tot malsonants:
– Per fer aquest nyap, podien haver-se estalviat les peles!!!
– Doncs, jo prefereixo el pessebre tradicional. No em recorda gens ni mica el Nadal!!!
– Això és que ens volen prendre el pèl. Quina bajanada!!!
– Sembla un abocador, això!!!
– Demà quan passi el camió de la recollida de trastos, segur que s’ho emporta a la deixalleria.
I així cada dia….
Avui he anat a contemplar l’obra de l’escenògrafa Paula Bosch, la creadora del pessebre. Segons ens explica ella mateixa: “—l’ambient nadalenc hi és ben present en el muntatge, encara que no és, ni de bon tros, allò que podríem anomenar, convencional”.
La seva proposta recorda les golfes de les cases, ó els altells on tothom guarda les capses amb les figuretes del pessebre. La cova per una banda, les figures del naixement amb els Macs d’Orient, els camells i els patges per un altre, les altres figuretes dels pastors amb la foguera o els pastors que van cap al portal, la noia que fa la bugada a la vora del riu, el capella, la castanyera, el caganer i totes les bestioletes en un altra capsa i finalment les casetes de suro, el pou, el pont i el riu en un altre perquè no es trenquin. Això només pel pessebre. També caldrà buscar on vàrem guardar les llums, les boles i els guarniments per l’arbre. Sense oblidar el Para Noel o els Macs d’Orient que pengem al balcó, segons les preferències de cada casa.
La Paula diu que el seu pessebre és una proposta universal, perquè tothom s’hi pot sentir representat: “Volia que la gent veiés que en una ciutat hi ha objectes diferents i que et pots sentir identificat amb cadascun. Fins i tot pots veure instruments nadalencs, com la simbomba, que és més típica del sud. També hi ha menjars que són diferents, com galetes típiques de cada cultura”.
Per això m’ agrada molt el muntatge, perquè m’he identificat plenament amb el munt de capses i capsetes on acostumo a tenir desades totes aquestes andròmines de Nadal que només veuen la llum del sol de Sant Llúcia a la Candelària. I sobretot, si podeu, anar al capvespre quan s’encenen les llums, podreu gaudir d’un altre aspecte molt encisador del muntatge.
Ah! I a veure si sou capaços de trobar al caganer. Jo, haure de tornar un altre dia perquè avui no l’he vist.
Rosa C.L.
Rocalo Blog 