La Montse, una enamorada d’Egipte i de la seva història, ha vist realitzat el seu somni; visitar la piràmide de Giza. Les agulles del rellotge es desplacen molt lentament. Els turistes esperen al guia al saló de l’hotel. Les flames d’un agradable foc, consumeixen els troncs en una dansa infernal.
Finalment el guia fa acte de presencia. La seva cara no augura res de bo. Es refrega les mans una i un altre vegada amb un mocador que ha conegut temps millors. Es disculpa per el retard i els comunica que no es podrà realitzar l’excursió programada, per causes alienes a la seva voluntat.
La piràmide “ha desaparegut”. S’ha enlairat com una nau espaial i s’ha perdut en la immensitat del firmament. Sembla ser que, l’estrambòtica teoria de que les piràmides van ser construïdes per essers extraterrestres era certa. Però no cal que es preocupin que se’ls retornaran els diners de l’excursió.
Rosa C. L.