L’excursió

Estàndard

imsersoEn Joan Vistabona ha acabat la carrera de periodisme, te la seva primera feina en un diari i la seva primera entrevista . L’ han encomanat entrevistar a la Roser Mitxavida, una encantadora avia, perquè li expliqui la seva experiència amb el famós assassí Victor Matamala. I mentre prenen un deliciós te asseguts a la saleta d’estar, la Rose Mitxavida comença la seva narració.

Fa alguns anys es va posar de moda en les agencies de viatge, oferir sortides d’un dia amb dinar inclòs, per anar a visitar algun lloc històric del país amb una guia, que desprès, durant el dinar,  intentava vendre’t una manta elèctrica en ple mes d’agost, un joc de coixins que curaven els dolors cervicals o una bateria de cuina que trigaves gairebé dos anys en pagar amb la teva pobre i miserable paga de pensionista.

Aquell dia desprès de dinar varem pujar tots al autocar per fer el viatge de tornada. Havia començat a ploure i el nostre guia, en Victor, ens va comunicar que la xerrada la faríem tranquil·lament asseguts al autocar. Vaig pensar que aquell dia no m’escapava de “sentir” la xerrameca del guia-venedor de mantes elèctriques. Però un cop l’autocar en marxa, en Victor ens va encanyonar a tots amb una escopeta amb el canó retallat i ens va ordenar deixar en el passadís de l’autocar tot el diner que portaven a sobre, rellotges i joies.

Quan un senyor del primer seient va intentar aixecar-se per treure-l’hi l’arma de les mans, el Victor li va disparar un tret al cap. Tots vam obeir. Va ordenar a una senyora que s’aixequés i anés davant seu, recollint en una bossa, tots els diners, rellotges i  joies. Mentre anava avançant anava disparant sense deixar a ningú viu. Quan va arribar als últims seients, on era jo asseguda, es va aturar al meu costat i sense aixecar el cap li vaig oferir una tassa de te –sempre porto un termo amb te durant els viatges- i encara que tenia els meus dubtes, el va acceptar. Va tarda segons en caure rodo. La Diapazina, li va fer un efecte fulminant.

El xofer? El xofer era el seu compintxe. Anaven a mitges, però quan va veure la carnisseria que en Victor Matamala havia fet, va conduir l’autocar fins la primera gasolinera, on es va entregar sense oferir cap resistència. La llàstima va ser que jo estigues asseguda en l’últim seient.

En Joan Vistabona a partir d’aquesta narració, va escriure una novel·la negre, amb la que va obtenir el premi “La cua de palla”.

Rosa C.L.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s