L’escala

L’escala

L’escala del 9 tenia una porta vella de fusta amb uns claus gruixuts de cap arodò i un picaporta de ferró rovellat. Per entrar utilitzàvem una clau de grans dimensions i si no portaves la clau havies de picar amb el pic corresponent a casa teva. Cada pis tenia el seu toc. Nosaltres els del 2º2ª teniem que donar dos pics i repico. Els del 2º1º nomes dos pics sense el repico.

La porta de l’escala és podia obrir des de cada repla, sense necessitat de tenir que baixar, perquè hi havia una cadena que anava lligada, des de el pany de la porta del carrer  fins a dalt de tot, el l’ últim pis que donava al terrat.  L’entrada era molt estreta, amb un petit replà on hi havien els contadors de l’aigua dins una porta minúscula (això va ser quan ja havien tret els dipòsits d’aigua que hi havia a dalt del terrat). Hi havia també les busties al començar el primer tram d’escales. Abans de que les posessin,  era el carter qui repartia les cartes pis per pis. Per els vols de Nadal venia amb un cartonet molt bonic amb un dibuix nadalenc i amb una nadala al darrera que posava: “El cartero le desea felices navidades”. També pujava el sereno que encenia els fanals del carrer al cap vespre amb un pal molt llarg i al mati a tret d’alba els apagava. I el sereno, que era una persona que vigilava els carrers pel vespre fent la ronda i si arribaves tard a casa i no tenies claus, t’obria la porta de l’escala.

Al entresòl hi ha un replà amb dues vivendes molt petites. En una d’elles vivia una amiga meva La Dolors Fumado, la seva mare la Paca i el seu pare que va morir molt jove. Quant anava a jugar a casa seva era com entrar a una casa de nines. Un passadís molts petit i estret a l’entrada et derivava a la dreta o a l’esquerra on hi havia un menjador-cuina molt petit amb una porta que era la comuna (al mig del menjador-cuina). Al passadís hi havia una porta que era el dormitori dels pares i al fons un altre habitació petita que era on dormia la meva amiga.  L’altre entresòl l’ocupava un matrimoni amb dues filles i l’avia (allà no entrava mai i sempre hem preguntava com hi cavien). Eren el Pere i l’Isabeleta. dues filles i l’avia, qui  si no recordo malament també es deia Rosa -en total a l’escala hi viviem set Roses-.

Pujant al primer pis teniem el 1er 1ª. amb la Consol el seu marit el Manolo, la seva filla la Mari Carmen i el seu fill Manel, tambè hi vivien plegats amb els avis Modesto i la Rosario Al 1er. 2ª. hi vivia la Felicia una dona gran molt cascarrabies que tenia una familia de rellogats: la Tresina el seu marit i la seva filla Ana Maria. El seu marit cantava tangos a la cooperativa que hi havia al carrer de Les Escoles.  Jo jugava amb l’Ana Maria. Era una nena que patia un petit retard i tota la canalla del barri se’n burlava, per aquest motiu sempre jugavem plegades o a casa d’ella o a casa meva. La Felicia ocupava la sala i alcoba del pis que era l’estancia més gran. Allà tenia el seu llit, una taula molt gran que jo recordo sempre molt plena de coses, un aparador molt voluminos. Era l’estancia principal de la casa per ser la més gran i perque tenia un petit balco que donava al carrer Sant Joan de Malta.  Al meu avi Joan, baixava moltes cops a parlar amb la Felicia. No ho entenc sempre es queixava de que quant jo corria pel pis li fonia les bombilles. Jo la tenia per una mala bruixa.

El segon segona hi vivia la Susana (l’avia) amb la seva filla Rosa, el seu marit el Vicens, la seva filla Mª Rosa i el fill petit l’Enric. La Mª Rosa i jo també erem amigues, pero mai vaig estar a casa seva ni ella a la meva. Ens comunicavem i canviavem tebeos per les eixides que donaven a la part de darrera del pis.  La seva avia la Susana era una senyora amb molt mal humos (això era ho que em semblava a mi) suposo que era es diur “caracter”. La Rosa encara hi viu al pis-

I ara arribem a casa meva, que es el segon segona. Però aquesta segona part la deixarem per un altre dia.

Martina del Clot