Proxima estació: El Clot

Estàndard

Barcelona-metro-ClotNormalment no agafo seient al metro, prefereixo anar de peu i recolzar-me a la porta. Però l’altre dia tenia que anar fins el final de la línia i quan després de dues estacions es van buidar alguns seients, m’ho vaig repensar i vaig seure. No acostumo a llegir cap llibre quan em desplaço amb el transport públic, perquè els trajectes son curts i em fa molta rabia tenir que interrompre la lectura. Normalment porto un petit llibret de sudokus, però aquell dia havia canviat de bossa. Hem vaig dedicar a contemplar a les persones que compartien el mateix espai i trajecte. Com sempre em dona un cert decensis comprovar que tothom va pendent del seu mòbil Davant meu hi havia una parella d’alemanys -molt rossos i molt blanquets- que estan mirant els seus mòbils i rient, una noia asiàtica i una noia sud-americana prenyada -molt prenyada- ocupen tota la bancada.

El tren s’atura i és produeix un lleuger moviment de gent que baixa i de gent que puja. Miro un altre cop als seient de davant i comprovo que han canviat algunes de les fisonomies que ja m’eren “familiars”. La parella d’alemanys rossos i blanquets han desaparegut. Giro el cap per veure en quina estació esta aturat el tren: Sagrada Família. Ara es més comprensible els canvis soferts en el personal. Al costat de la noia sud-americà que està molt prenyada, ara seu un home amb la pell bruna i els cabells negres i brillants. Suposo que es el marit que fins aleshores havia estat recolzat a la porta al costat del banc on seu la seva dona. Parlen fluixet entre ells. La noia asiàtica acaba de rebre una trucada. Posa cara d’executiva i comença a parlar sense parar. No para ni per agafar aire per respirar. Sembla que per el to que utilitza esta enfadada i malgrat tot la seva cara te una expressió alegre. Just davant meu un home pren seient. Fa un repas amb la seva mirada, primer al banc que te davant seu, es a dir, on estic asseguda i després al llarg del vago fins on li arriba la vista. A dreta i a esquerra. Sembla que ja s’ha situat. Es repantiga amb les cames ben eixarrancades al seu seient, obligant a la noia asiatica a encongir-se per tal de no tenir cap contacte fisic amb les cames del seu vei espaterrat. El senyor creua els braços i es dedica a fer el mateix exercici que jo. A contemplar a la gent. I la que te mes a ma es la que esta asseguda davant seu. Es a dir, jo.

Òndia, em sento incomoda. No se cap on mirar. Si el miro es pensara que… a fer gàrgares. Sempre m’ha agradat mirar i reta als homes. Mantinc la seva mirada. A veure qui dels dos la desvia abans. Un a cero a favor meu. Ric per dins al comprovar que ara es ell el que esta “incomode”. No vull força la situació i desvio la vista cap a la porta per on torna a pujar un altre remesa de personal. Noto que torna a fitxar la mirada sobre meu. Vol continuar jugant? Dons somiï. El torno a mirar fixament als ulls i espero. Dos a cero. Llastima que hem arribat al final de la línia, però ha estat un viatge força entretingut.

Martina del Clot

setembre 2016

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s