Hia ha dies que es millor no sortir de casa

Estàndard

Com cada dilluns des de que falta el pare, la tieta Ana ha vingut a visitar-nos i a quedar-se un parell d’hores amb la mare perquè el Josep i jo poguem sortir una estona sense “carabina”.

Es dilluns i els treballadors del metro estan de vaga. Fa molta calor, son les quatre de la tarde. Portem tot el matí rumiant on podem anar. Tenim molt poc marge de temps. Finalment decidim baixar fins la Diagonal, agafar el TRAM i anar a la zona del Fòrum a visitar el Museu Blau. Després passejarem per el parc i de tornada anirem caminant i farem una parada per fer el “vermut” de las sis de la tarda.

Mentre baixem fins la Diagonal, fent ziga-zaga per buscar els carrers on hi ha més ombra, recordo que no tinc la T10 i que me l’he deixat a casa al canviar de bolso. El Josep nomes li queda un viatge amb la seva. Comprarem una a la parada del TRAM. Cap problema.

La màquina no admet bitllets. Nomes targeta de crèdit o monedes. Començo a suar. La meva targeta la vaig perdre fa una setmana quan em van pispar el moneder. Mai porto la targeta al moneder, però aquell dia sí que la portava. Quan vaig anar al banc per anul·lar-la també van anul·lar la del Josep. I el banc encara que no ens ha enviat les noves. Estem “indocumentats”.

El Josep busca en el seu bolso el moneder negre on porta sempre una carretada de “calderilla”. Fa molta calor. El moneder no apareix en cap de les sis butxaques amb cremallera del bolso. Encara que ell s’esforça en obrir i tancar varies vegades per mirar i assegurar-se que no hi es. Finalment recorda que l’ha deixat a casa a la butxaca de l’altre pantaló que portava. Miro en el meu moneder i no porto gens ni mica de monedes. Continua fent molta calor.

Seiem en un dels bancs de la Diagonal. Esta a la ombra i sembla que la temperatura és una mica més agradable. Em sento com una d’aquelles parelles d’avis que et trobes asseguts a un banc del parc prenen la fresca mentre veuen passar la vida dels altres davant els seus ulls. Critiquem als que van en bicicleta per mig del passeig i no per el carril bici. Critiquem a les noies jovenetes que porten aquests pantalons tan curts i ajustats que pots quasi mantenir una conversa amb el seu “xixi”. M’estic deprimint.

Finalment decidim anar a donar un tomb per el Centre Comercial de Les Glòries, almenys estarem a la fresca encara que sigui amb l’aire acondicionat. Entrem i sortim de les botigues. Mirem i comentem la quantitat de coses que s’arriben a vendre i que punyetera falta que fan. Ja no ens queda gaire temps.

On anem ara? Una canya i uns montaditos? Es dilluns i alguns locals de restauració estan tancats per dia festiu del personal. Acabem al Viena prenen una tartaleta de poma i un poleo amb menta ben calent. Quina tarda més “calenta” que hem passat.

Rosa C.L

 BCN 13-6-2017

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s