Rellogats

Estàndard

img_20151005_131634M’agrada escriure de les paraules que estan a punt de desapareixer, així com coneixer el seu significat i  la història que arrastren. Aquest mot no necessita gaires interpretacions. “llogar” sabem tots ho que significat, cedir un habitatge a canvi d’una quantitat pactada de diners. “re – llogar” ho entenem com dos cops llogat. Es a dir: jo pago el lloguer d’un pis al seu propietari, però llogo una part d’aquest pis, como per exemple una habitació a un altre familia o persona. Be fins aquí ho tenim tots ben clar oi?

Això era una practica molt habitual allà per els anys 50 i 60. Encara que els llogues poguesin semblar actualmente baixos, els sous tambè eren de miseria. Els pares van viure “rellogats” a casa d’un germà del pare els primers anys de casats, perque a casa del avis materns hi vivia un altre fill amb la seva dona i un recien nescut i un altre fill que encara no havia decidit casarse. Més tard quan els germans es van instalar en la seva propia casa, els pares van anar a viure amb el avis.

Sota de casa nostra hi vivia la senyora Felisa. El seu pis era identic al nostre, rebedor, menjador, cuina, galeria i tres habitacions. En aquells anys una dona vidua no crec que tingues cap ingres o pensió per tan per pogue sobreviure, havia de llogar les dues habitacions que li quedaven buides. Les tenia llogades a un matrimoni que tenien una filla.

L’avia paterna vivia amb el seu tercer marit -havia enviudat dos cops- en una casa on llogava dues habitacions a nois vinguts de fora de Catalunya que fugien de la fam i la miseria i venien buscant trevall i una vida millor, per pogue estalviar i tenir mes endavant una casa o pis on pogue viure i traslladar a la familia que havia quedat al poble esperant una vida millor. Potser els temps no han canviat tan com ens pensem, almenys en segons quins aspectes.

I tot això em porta a pensar que no fa gaire i que actualment encara existeix aquest fenomen. Existien a Barcelona habitatges, no tan per a rellogar, sino que ho que es llogava eren els llits. S’anomenaven “llits calents”. Normalment eren ocupats per nois joves de diferents procedencies de fora del pais, que anaven ocupan els llits aixi que l’anterior ocupant el buida per anar a treballar o a buscar feina, sense donar temps a que el llit es refredes.

Joves estudiants, o joves que es volen independitzar dels pares tambè acostumen a compartir un pis, es reparteixen les habitacions i comparteixen els espais comuns i el pagament del lloguer.

Molts cops sento comentaris de menyspreu sobre els pisos ocupats per moltes persones o families. I molts cops conec a les persones que acostumen a fer aquests comentaris. I no fa pas gaire, ells o els seus pares eren rellogats.

Rosa C.L.

(Juliol 2016)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s