El cuarto fosc

L’escola que estava ubicada en un pis del mateix carrer on ella vivia, tenia una cuina. Era petita i estreta, amb una finestra menuda que gairebé no deixava entrar la llum per la brutícia acumulada durant anys en el vidre. Si et fixaves, podies veure les empastifades de les mosques i algun mosquit esclafat i de tan en tan algun escarabat negre es passejava per damunt dels vells fogons. Del sostre penjaven teranyines que es movien quan una mica d’aire entrava des de el carrer. Aquest espai era on les nenes desaven les seves bosses de tela amb les labors amb uns penjadors adossats a la paret. Hi havia una pica de marbre, que en algun moment de la seva existència hauria estat de color blanc, on una galleda d’estany recollia l’aigua que gotejava de una aixeta vella i rovellada. I aquesta era l’aigua (la de la galleda) que tenien que veure tots els nens i nenes de l’escola, fent servir el mateix got de vidre. Aquest espai brut i sòrdid era el preferit de la professora per castigar als nens i nenes. Els arrastrava fins a dins i tancava la porta. El terror que varen viure alguns d’aquells infants, avui encara els passa factura.